• Armaris

Distribució interior d’armaris: errors que et fan perdre espai sense adonar-te’n

Pensar en prestatges abans que en hàbits

Un dels errors més comuns és començar el disseny pel nombre de prestatges. Els prestatges no són el problema, sinó com i per a què s’utilitzen.

Un armari ben distribuït parteix sempre de preguntes molt concretes:

• roba que es penja cada dia
• peces que es pleguen
• ús estacional
• freqüència d’accés

Quan això no s’analitza, apareixen prestatges massa alts, espais difícils d’arribar i zones que acaben infrautilitzades.

 

Excés de penjat llarg (quan no cal)

El penjat llarg ocupa molt més espai del que solem necessitar. En molts armaris es reserva una zona generosa per a peces llargues que gairebé no es fan servir.

Una millor solució acostuma a ser:

• combinar penjat llarg i curt
• duplicar barres quan el tipus de roba ho permet
• alliberar l’espai inferior per a calaixos o sabaters

Aquest simple ajust pot multiplicar la capacitat útil sense augmentar la mida de l’armari.

 

Calaixos mal ubicats: petits detalls, grans molèsties

Els calaixos són un dels elements més utilitzats i, tot i així, sovint es col·loquen sense criteri:

• massa baixos
• en zones de difícil accés
• sense relació amb el tipus de peça

Una mala ubicació converteix una cosa pràctica en incòmoda. Col·locar els calaixos a una alçada natural d’ús millora l’experiència diària i redueix el desordre.

Zones mortes que ningú utilitza

És habitual trobar espais que, a la pràctica, no s’aprofiten:

• racons profunds
• prestatges molt alts
•  buits sense accés visual

Aquestes zones existeixen perquè no s’han pensat solucions específiques. Sistemes extraïbles, accessos frontals o una redistribució més lògica poden transformar un espai inútil en un espai funcional.

 

Falta de personalització segons la persona (o les persones)

Un altre error freqüent és dissenyar un armari “neutre” per a dues persones amb hàbits diferents. Això acostuma a acabar en conflictes d’espai i solucions improvisades.

Un bon disseny diferencia:

• zones individuals
• necessitats específiques
• ritmes d’ús diferents

L’armari no hauria de forçar ningú a adaptar-s’hi; hauria d’adaptar-se a qui l’utilitza.

 

Quan la distribució interior no es revisa abans de tancar el projecte

Molts problemes apareixen perquè la distribució interior es deixa per al final o es dona per suposada. Revisar-la amb calma abans de tancar el projecte evita errors difícils de corregir després.

Convé:

• simular l’ús real
• revisar accessos
• comprovar alçades i profunditats
• pensar en el manteniment

La distribució interior d’un armari no és un detall menor, és la clau de la seva utilitat real. Evitar errors comuns i dissenyar pensant en l’ús quotidià permet guanyar espai sense ampliar metres i, sobretot, millorar la comoditat del dia a dia.

Un bon armari no es presumeix: es gaudeix sense pensar-hi.

 

• armaris
• mobles per a la llar
• tendències