• Armaris

Armaris que desapareixen: com integrar-los sense que es mengin l’espai

Quan l’armari es converteix en un obstacle visual

El problema no sol ser l’armari en si, sinó com s’integra. Els errors més habituals són fàcils d’identificar:

• talls visuals a mitja alçada
• canvis de color que trenquen la continuïtat
• excés de tiradors o elements decoratius
• proporcions poc adaptades a l’espai

Tot plegat fa que l’armari destaqui més del necessari i redueixi la sensació d’amplitud, fins i tot quan l’espai està ben aprofitat per dins.

 

Portes fins al sostre: continuïtat abans que protagonisme

Una de les solucions més eficaces per “fer desaparèixer” un armari és portar les portes fins al sostre. Això elimina línies horitzontals innecessàries i reforça la verticalitat de l’espai.

Les portes fins al sostre funcionen especialment bé quan:

• el sostre té una alçada estàndard o generosa
• es busca una lectura neta de la paret
• l’armari ocupa una superfície àmplia

Més que una qüestió estètica, és una manera d’ordenar visualment l’espai.

 

Acabats que s’integren, no que competeixen

L’acabat de l’armari no hauria d’imposar-se sobre la resta de l’ambient. En molts casos, la millor decisió no és destacar, sinó acompanyar.

Les integracions més encertades acostumen a apostar per:

• colors similars als de les parets
• tons neutres i mates
• textures suaus sense brillantor excessiva

Quan l’armari comparteix llenguatge amb l’entorn, deixa de percebre’s com un moble afegit i passa a formar part del conjunt.

 

Sistemes d’obertura discrets

Un altre factor clau és la manera com s’obre l’armari. Tiradors massa visibles o sistemes poc coherents amb el disseny trenquen la continuïtat visual.

Avui s’imposen solucions com:

• tiradors integrats
• tiradors ocults
• sistemes push ben calibrats

L’objectiu no és cridar l’atenció, sinó facilitar l’ús sense interferir en la lectura de l’espai.

Integrar armaris en zones difícils

Passadissos, rebedors o espais de pas acostumen a ser els grans oblidats. Tanmateix, ben plantejats, poden convertir-se en zones d’emmagatzematge molt valuoses sense resultar invasives.

Per aconseguir-ho és clau:

• controlar la profunditat
• evitar contrastos forts
• respectar la proporció de l’espai
• mantenir una lectura contínua de parets i sostres

En aquests casos, menys és més: com més neutra és la solució, millor funciona.

 

Pensar la integració des de l’inici del projecte

Molts problemes d’integració apareixen quan l’armari es decideix al final, com un afegit. Integrar-lo bé requereix pensar-lo des de l’inici del projecte, juntament amb:

• la il·luminació
• els colors
• els paviments
• la resta de mobiliari

Quan tot es dissenya de manera conjunta, l’armari deixa de ser un element independent i passa a formar part de l’arquitectura interior.

Integrar un armari no consisteix a amagar-lo, sinó a dissenyar-lo amb criteri. Quan es respecten proporcions, materials i continuïtat visual, l’armari compleix la seva funció sense imposar-se.

El resultat és un espai més equilibrat, més ampli i més fàcil d’habitar.

Perquè quan el disseny està ben resolt, l’armari no es veu… però es nota.

 

• armaris
• mobles per a la llar
• tendències