Una cuina pot ser espectacular el dia que l’estrenem. El bon disseny es nota quan, anys després, continuem movent-nos-hi sense haver de pensar on és cada cosa.
Per què és important un dissenyador d’interiors a l’hora de crear una cuina?
Dissenyar una cuina no és omplir una paret de mobles
Sobre un plànol, gairebé tot pot semblar correcte.
Una columna aquí, tres calaixos allà, la nevera al costat, una illa al mig i ja tenim cuina.
Després arriba el dia a dia.
Obrim el rentaplats i bloquegem un calaix. No tenim prou espai al costat de la placa per deixar una safata. La nevera queda massa lluny de la zona de preparació. L’illa és preciosa, però hem de passar de costat quan algú obre un armari.
Són errors que moltes vegades no es detecten mirant només una distribució en planta.
Un dissenyador ha d’imaginar persones movent-se dins d’aquell espai.
On deixarem les bosses quan arribem de comprar? On rentarem les verdures? On les tallarem? Quina distància hi haurà entre l’aigüera i la placa? Podrà una persona obrir el forn mentre una altra passa per darrere?
Són preguntes poc espectaculars.
Però són les que, al cap de cinc anys, fan que continuem pensant que la cuina està ben resolta.
L’estètica importa, però ha de tenir una lògica
Naturalment, volem que una cuina sigui bonica.
I nosaltres també.
Materials, colors, proporcions, il·luminació, textures i volums formen part del projecte. Però una cuina no és un decorat.
És probablement un dels espais de l’habitatge que més utilitzarem.
Per això l’estètica ha de conviure amb decisions molt pràctiques.
Un moble fins al sostre pot donar continuïtat visual i, alhora, augmentar considerablement l’emmagatzematge. Integrar la nevera pot fer que una paret de columnes sigui molt més neta. Una campana ben resolta pot desaparèixer visualment. I una il·luminació sota els mobles alts no només crea ambient: ens permet veure bé el que estem fent sobre el taulell.
Quan estètica i funcionalitat es treballen al mateix temps, moltes decisions deixen de ser purament decoratives.
Cada centímetre té conseqüències
En una cuina, cinc centímetres poden semblar poca cosa.
Fins que ens falten.
L’amplada d'un passadís, la profunditat d’un taulell, l’alçada dels mobles, la distància entre una illa i una columna o l’espai necessari perquè una porta s’obri completament poden condicionar molt el resultat.
I no hi ha una distribució universal que serveixi per a tothom.
Una persona que cuina cada dia necessita una cosa. Una família amb nens, una altra. Algú que pràcticament només prepara l’esmorzar i el sopar pot prioritzar aspectes diferents.
També importa l’alçada de les persones, si cuinem habitualment sols o acompanyats, quant comprem, quants petits electrodomèstics tenim i fins i tot on acostumem a guardar els plats.
Un bon projecte no intenta encaixar-nos dins d’una cuina estàndard.
Fa que la cuina s’adapti a nosaltres.
Conèixer el mobiliari canvia completament el projecte
Aquest és un aspecte que sovint passa desapercebut.
No n’hi ha prou amb saber que necessitem un moble de 60 centímetres.
Cal saber què pot fer aquell moble.
Avui disposem de calaixos de gran capacitat, sistemes d’extracció total, mobles cantoners molt més aprofitables, columnes extraïbles, ferratges especials, sistemes d’obertura assistida, interiors configurables, solucions per ocultar petits electrodomèstics i moltes altres possibilitats.
Però no totes serveixen per a totes les cuines.
De vegades és millor un calaix profund que dues portes. En altres casos necessitem una columna. I aquell racó que semblava perdut pot convertir-se en un espai útil si coneixem bé les solucions disponibles.
Aquí el coneixement del producte és tan important com la creativitat.
I després hi ha els electrodomèstics
Aquest és probablement un dels punts on més ha canviat el disseny de cuines durant els últims anys.
Una placa ja no és simplement una placa.
Podem tenir inducció convencional, zones flexibles, extractor integrat, diferents amplades i sistemes de control.
Els forns incorporen vapor, sondes, programes automàtics, piròlisi o funcions de cocció amb aire intens. Les neveres poden necessitar ventilacions específiques. Els rentaplats integrables condicionen portes i sòcols. I una vinoteca, un microones integrat o un sistema d’osmosi necessiten el seu propi espai.
Escollir l’electrodomèstic després de dissenyar els mobles pot obligar a modificar mig projecte.
Per això el dissenyador ha de conèixer dimensions, ventilacions, connexions, sistemes d’obertura i requisits d’instal·lació dels equips que formaràn part de la cuina.
No es tracta de memoritzar catàlegs.
Es tracta de saber interpretar-los i entendre com afectarà cada decisió al conjunt.
Les instal·lacions també formen part del disseny
Hi ha una part de la cuina que pràcticament desapareix quan acabem l’obra.
I és una de les més importants.
Endolls, punts d’aigua, desguassos, extracció, il·luminació, connexions dels electrodomèstics...
Moure una aigüera o una placa sobre un dibuix és molt fàcil.
Fer-ho a l’obra pot no ser-ho tant.
Un bon projecte ha de tenir en compte les possibilitats reals de l’habitatge abans de donar per bona una distribució.
Això evita improvisacions, modificacions d’última hora i aquelles solucions estranyes que apareixen quan descobrim massa tard que una instal·lació no podia passar per on havíem imaginat.
També cal saber quan dir que no
Aquesta és una part poc visible de la feina d’un dissenyador.
Un client pot arribar amb moltes idees.
I això és positiu.
Ha vist una illa espectacular, una cuina completament negra, un taulell molt fi o una fotografia amb unes prestatgeries obertes que li encanten.
La feina del professional no consisteix simplement a dir que sí a tot.
De vegades cal explicar que aquella illa deixarà massa poc pas. Que un determinat material potser no és el més adequat per a l’ús que tindrà. Que necessitem més superfície de preparació. O que eliminar tots els mobles alts quedarà molt bé, però ens deixarà sense prou espai per guardar.
No és qüestió d’imposar criteris.
És posar experiència sobre la taula abans que una decisió difícil de corregir es converteixi en una realitat.
Veure la cuina i veure també la resta de la casa
Avui moltes cuines estan obertes al menjador o a la sala d’estar.
Això obliga a mirar una mica més lluny.
El color d’un moble ja no afecta només la cuina. La il·luminació s’ha de relacionar amb la de la sala. Els materials han de conviure amb el paviment, les portes, el mobiliari i la resta de l’arquitectura interior.
Fins i tot el soroll dels electrodomèstics guanya importància quan no tenim una porta que separi els espais.
Aquí el criteri d’interiorisme és especialment útil.
La cuina ha de tenir personalitat pròpia, però no hauria de semblar que pertany a una casa diferent.
El 3D ajuda, però no dissenya per nosaltres
Les eines de visualització actuals permeten veure una cuina amb un realisme sorprenent abans de començar l’obra.
Són molt útils.
Permeten entendre volums, provar materials, comparar colors y veure com pot quedar una determinada distribució.
Però una imatge bonica no garanteix un bon projecte.
Podem fer un render espectacular d’una cuina incòmoda.
El valor continua estant en totes les decisions que hi ha abans de prémer el botó que genera aquella imatge.
El millor disseny és aquell que gairebé no notem
Quan una cuina està ben pensada passen coses curioses.
Obrim el calaix i trobem el que necessitem. Tenim espai al costat de la placa. El rentaplats és a prop d’on guardem els plats. Podem preparar el sopar mentre una altra persona obre la nevera sense molestar-nos.
No pensem en ergonomia, circulacions ni zones de treball.
Simplement, la cuina funciona.
Aquesta és probablement una de les millors definicions d’un bon projecte.
A Esteve Cuines dissenyem abans de vendre
Quan plantegem una cuina a Esteve Cuines, no comencem intentant encaixar el màxim nombre de mobles possible.
Primer necessitem entendre l’espai i les persones que l’utilitzaran.
A partir d’aquí treballem la distribució, l’emmagatzematge, els materials, els electrodomèstics, la il·luminació i tots aquells petits detalls que, junts, acabaran determinant com funcionarà la cuina.
Perquè escollir una porta bonica és relativament fàcil.
El més difícil —i també el més interessant— és aconseguir que darrere d’aquesta porta hi hagi una cuina pensada de veritat per a les persones que la utilitzaran cada dia.
A Esteve Cuines podem estudiar el teu espai, escoltar com utilitzes la cuina i transformar aquestes necessitats en una proposta estètica, funcional i tècnicament coherent.
Abans de decidir quina cuina vols veure, val la pena pensar en quina cuina vols viure.
Un electrodomèstic no ocupa només l’espai que diu la seva fitxa tècnica. Necessita connexions, ventilació, accessibilitat i una integració correcta amb el moble que l’envolta.
Autor: Esteve Estudi Cuina i Bany - Botiga de cuines i banys a Sabadell
Filtre per temes
Filtre per tags
Esteve Estudi - Realitat Virtual
Esteve Estudi - Serveis i productes
Bany
Cuina
Armaris
Llar
Reformes
Esteve Estudi - Serveis a profesionals
